«Tremendo, queda compromés lo cotxe per la tarde que 's vagi a las Alsinas; lo mateix si s' hi va d' aquí á sis dias, com d' aquí trenta» y jo, ja sap lo meu taranná don Joaquím, paraula es paraula: com si haguessem fet escriptura.
En Bach, restá com qui veu visions. Ell que havia cregut ésser lo primer en prevenirse, se trobava que no sols no tenia cotxe, si no que hi hauria familias que 's presentarian á la escursió ab molt més luxo que la seua. Lo break y las cistellas, s' ostentarian orgullosament devant d' en Cuberta, en tant que ell, lo més rich de la comitiva, tindria que acontentarse ab un modest vehícul; tal volta una miserable tartaneta.
En Bach estava ja resolt á no fer la escursió á pesar de haverhi convidat á don Francisco, quan trayent foch pe 'ls caixals, comptá á casa seua lo que li acabava de passar.
Donya Francisqueta se posá furiosa: volia dir á sas amigas ab totas las lletras, que 'ls hi havian faltat grosserament; volia tancarlos per sempre més la sua casa, en la que ab tanta amabilitat se 'ls havia convidat a festas y reunions y a las que tan malament corresponian. Mes la Teresina opiná que la seua mare no tenia rahó y que la cosa devia ferse de molt diversa manera; que si més endevant los semblava oportú rompre las relacions, podrian ferho, mes no en aquells moments en que era impossible que per uns ó altres en Cuberta deixés d' enterarse de lo que passava y venir en
