y 'ns donava una vida nova. Aixís tornavan las noyas á Barcelona fetas un pom de flors, rojetas com unas rosellas. Pero ara! Crech que en lloch d' enrobustirse , s' afaquetxen ab aquesta vida de trasbals continuat, en lo que 's fa tot, menos vida de camp. Cregui que si jo...
— ¡Miri, miri don Francisco, — saltá en Bach tement per las francas declaracions de sa muller,— desde aqui ja 's veu la clotada de las Alsinas. Segueixi la direcció del meu quitasol. ¿Veu allá en aquella fondalada que forman eixos dos turons de color plomisch, á l' esquerra d'aquells garrofers? Donchs allá hi té la font més hermosa d' aqueixos voltants. Ja veurá com no li sabrá greu la calor que encara'ns toca passar per arrivarhi... perque 'ls carruatjes ja no poden anar més endavant... en la primera girada haurem de baixar pera pendre un caminet entremitj de vinyas; estret, que sols s' hi pot passar de dos en dos!.. Qüestió de tres quarts escassos... pujar fins á mitj turó y tornar á baixar. Si s' hi pogués obrir un túnel, fora cosa de cinch minuts.
Mentres don Joaquim acabava sa descripció, lo break doná girada á una de las revoltas de la riera, deixant en descubert un gran espay en forma de plassa, desde ahont comensava lo caminet indicat per en Bach. Los cotxes que portavan la devantera estavan ja desocupats, y las senyoras trayentse una á l' altra, ab sos mocadorets de batista la pols del camí que cendre-
