la Felissia que continuava en peu repenjantse en lo bras de la seua mare, li digué ab fingida dolsor:
— ¡Oh, jo també hi reclamo la meva part en aquesta obra bona! ¡No fallava més, sino que tot fos per un sol! No, no; nos ho repartirém, una mica per cada hu!... ¿Pera qué servirian las amigas? — y tot dihent eixos mots, la Teresina, agafá 'l bras que la Felissia, allargava á D. Francisco y ab lleugeresa digne d' un prestigitador, l' enllassá fonament ab lo seu.
Entant los joves s' habian atansat á las senyoretas, cercant parella pera fer junts lo camí; més las noyas Puigbernat, qual mamá perteneixia també a la lliga de senyoras, que s' havia proposat conquistar al americano per alguna de las seuas fillas, al veure que 'ls oferian lo brás alguns dels joves de la comitiva miraren á la seua mare, com preguntantli que es lo que havian de fer.
Vacilant estava la bona senyora, quan lo seu espós, home de bastantas llums y de excelent bon sentit, exclamá resoltament:
— ¡Deixa que las noyas vagin ab qui vullan! ¡Ja ratlla en lo ridícul aquest assedi sens treva per un home que qui sap quan ni ab qui 's casará, ni 'ls graus de felicitat que proporcionará á sa muller, si es que algun dia 'n té! Totas plegadas donariau sobrat material pera fer un saynete digne de D. Ramón de la Cruz.
