Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/72

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ab sas afiladas mans, esfullava nerviosament lo pom de campanetas y ridoltas que adornavan sa ayrosa cintura. ¡Noranta duros al mes! ¡Quína rialla que esclafiría 'l seu pare, si sentia que á una filla seua se li feya semblant oferiment! ¡Mil voltas havia dit davant d' ellas, que ab noranta duros, no n'hi havia ni pera pendre xacolata! Casi totas las amigas que s' havian casat, desde que ella era fora del col·legi, ocupavan pisos de trenta y quaranta duros de lloguer. ¿Y 'l servey? ¿Y 'l cotxe? ¿Y 'l teatro? ¿Y vestirse? ¡Y mil y mil gastos extraordinaris, que 'l seu papá li havia fet notar escrupulosament!... ¿Qué li quedaria pera viure? ja que en Bach havia dit mil vegadas que á las seuas fillas los hi donaria un gran dot si feyan un casament conforme al seu gust; pero rés, ni un xavo, ni un céntim, si feyan una bojeria, una barbaritat com ell anomenava al matrimoni, ab un home que no nadés en la abundancia.

L' Adela volia contestar al Arenas, volia dirli alguna cosa que no l' ofengués, pero que li fes veure la follía de la seua proposició; pero en son cervell no hi trobava més que 'l ressó que en aquells moments li semblava sentir més viu que may, de las mil prédicas que sobre aquesta qüestió havia sentit fer al seu pare y ab més vivesa, las moltas en que li assegurava que eran los marits los qui primer sentian y s' adonavan de las privacions de la fortuna, portantlos al desvío de la esposa y de