clavantse en los de la Adela, foren per abdós com lo xoch d' una corrent magnética.
L' Arenas, perdé de vista tot lo que 'l rodejava: sas orellas s' aislaren dels remors de las conversas y riallas, que 's sentian devora seu, y pareixentli los escassos pams de terra que en aquells moments trepitxava las dilatadas boscurias del paradís, ahont Adam, sol ab sa enamorada Eva, gosá las delitansas dels primers amors que niaren á l' univers, aixecá fins á sos llavis una de las blancas mans de la Adela é imprimí un bés foll, apassionat, en lo que semblá que hi depositava tota la seua ánima. Las ombras del capvespre, que s' estenian melangiosament per serras y clotadas, aparegueren en aquell moment á sos ulls ab més espléndits colors que 'ls virolats celatjes de la aubada: tan sols en mitj d'aquell esclat d'enlluhernadoras tintas, li semblá divisar en lo cim d' un núvol negre, la bella fesomia de sa tendra mare, trista, trista com la d' una Dolorosa de Paul Delaroche...
