Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/77

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

un moment, mostrantli lo que fins allavors ho havia cregut impossible. ¡Realisar los somnis de son cor enamorat, á gust del seu pare, que tant l' estimava; que per véurela felissa, desitjava per ella un marit ab los dots de la fortuna. Y l' Arenas podia esser rich... molt rich... tal volta tan com en Cuberta, qual matrimoni ab la Teresina, tan joyosos feya als seus pares!..

Ab mágica rapidesa invadiren aquestos pensaments l' imaginació de la noya, que, girantse de sopte envers l' Arenas y agafant inconscienment entre sas duas mans, la que aquest portava cayguda al seu costat, esclamá ab indescriptible alegria:

— ¡Vagi! ¡vagi! y torni rich pera casarse ab mi y jo li prometo — afegí redressantse, ab una solemnitat que contrastava ab l'infantil alegria ab que pronunciá sas primeras paraulas — que jo l' esperaré soltera cinch anys, deu, vint, tota ma vida, fins que vosté torni pera portarme á l' altar, á cumplir lo jurament que d' esperarlo y casarme ab vosté li faig en aquest moment.

L' Arenas sentí, tan com la promesa de l' Adela, lo contacte d' aquellas mans finas, delicadas, ardorosas, que apassionadament estrenyian la seua gelada per la emoció, y un estremiment eléctrich recorregué tots los seus nervis, refluhint al mttj de son cor, quals bategadas aixecavan per dessobre de son pit la brunyida petxera de piqué que ab sa blancor feya més resaltar lo brill de sos ulls negres que,