y tenir una pell més blanca que les flors de la ridolta, y unes fesomíes totes afinades, s'empassava aquella farda sens més entorpiment que alguna mala febrada, que desaparexía ab lo sol remey de dexarla un parell de díes ageguda a la palla, posada en caxó de fusta negra, arrecerat en un recó de cuyna, y alguna que
altra escudella d'aygua de malves, quan la cremor de la febre la feya plorar de set.
En los primers anys, la Madrona y la ferrera pensavan sovint ab los pares de la Quiteria, y més de dues vegades preguntaren al hostaler si per un rellans havía tornat a veure al subgecte de la capa y del bitllet de cinch duros; mes, com sempre'n reberen la matexa negativa, de poch en poch, s'anà esvahint la recordansa d'aquelles interessades suposicions. Per altra part, la criatura, com si conegués qu'allàt hi vivia de caritat, desde petita s'esforsà en esser útil a la casa, y, malgrat sa cara fina y'l seu aspecte de nena ciutadana, als vuyt anys ja hi ocupà 'l lloch de la porquerola, per més qu'aytal càrrech fos completament contrari als seus
Pàgina:La Quiteria (1906).djvu/13
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.