Pàgina:La Quiteria (1906).djvu/14

gustos y inclinacions. Viva de mena, sens ensenyarnhi, tan sols ab vèureho, aprengué de fer mitja y de cusir; y quan l'Andreu, lo fill del Màs, retornava d'estudi ab un parell de llibres nuats ab un tros de beta, sos ulls brilladors se fixavan ab fervent dalè en les escubertes d'aquells rebregats quaderns, ahont s'hi tancavan uns signes negres qu'ella hauría sigut ben felissa si'ls hagués pogut entendre... — ¡Si me'n volguesses ensenyar de lletra!...—havía insinuat, tímidament, un día al hereu. — ¡Recol de mossa! ¡Vaya un regalol —exclamà'l bordegàs, fenthi una rialla de mofa.—Prou cuyt n'estich de dirho a estudi; ¿y tu voldrías qu'hi tornessa a casa?... ¡Pas que m'hi enganxis!...—
Ab ben fondo sentiment, la Quiteria no pogué realisar lo seu ideal d'apendre de lletra; lo que fou motiu pera que les tardes dels diumenges, en que la Madrona la dexava baxar al poble pera anar a la doctrina, aprengués ab més afany les ensenyanses del senyor Rector; les que, als prechs de la noya, va estendre