fins a esplicarli tota la vida y mort de Nostre Senyor Jesucrist. ¡Y d'axò sí, que la noyeta may ne tenía prou! Tot lo sant, tot lo heroych y extraordinari d'aquells texts sagrats, li tenía robat lo cor y l'enteniment; y si de díes, los afilats arsos dels marges li recordavan la corona de espines que ensangrentà l'hermosa testa del Redemptor, a les nits no se sabía ficar al llit sense que, obrint la xica portella de la finestra del seu quarto, cerqués entre mitx d'aquells milers d'estels, que puntejavan per l'envellutat del cel, la prodigiosa estrella que guià als sants Reys fins al portal de Betlhem. Aquell Jesuset petit y pobre, com ella matexa, tingué tot seguit lo poder d'iluminar, encendre y poetisar los seus sentiments.
¡Y ben sovint qu'hi pensava ab aquell estable brut y pobre, ahont lo Diví Infant hi sufrí'ls rigors del fret, en los brassos de sa santa Mare! ¡Oh, si ella'n tingués de mare!...
Y pensant, pensant, en los anys en que les criatures corren, saltan y jugan sens preocupacions de cap mena, la Quiteria feu una crexensa
Pàgina:La Quiteria (1906).djvu/15
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.