Vés al contingut

Pàgina:La Quiteria (1906).djvu/16

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

espigada, a la qu'era menester tot l'encís de sa cara d'àngel de retaule antich, pera que no se li esvahís la boniquesa entre la flacor de ses cams y la pobresa de les robes.
En quant a la gent del Màs, derrera de la seva habitual aspror, era difícil trobarhi la mida exacta del carinyo que portavan a aquell sér, que feya divuyt anys compartia ab ells 1o recer d'aquelles rònegues teulades.
En Genís, que parexía que sols havía vingut al món pera bregar ab les eternes lluytes de cavar la terra, sembrarhi les llevors y esperar una pluja, que may venia a la mida y hora que's desitjava, quan la nena era petita, algun día que'l mal temps l'arrecerava a les foscors de la cuyna, havía agafat ab ses mans rasposes aquells brassets que per instint s'axecavan envers ell desde'l fons de la empresonadora basseta; mes, si la Madrona s'esqueya a vèureho, tot seguit li arrebassava, exclamant, ab un deix afilat que fería més que'l tall d'un ganivet:
—¡Potser sí qu'ab aquesta mocosa farías lo que no has fet may ab lo teu fill!