Pàgina:La Quiteria (1906).djvu/17

— Si... ¡vaya un isart l'Andreu!... Si volguessa que'm donés una cossa al ventre, que me'n sentigués quinze díes...
— Per que a n'ell no n'hi fas may de festes!.. Perque no li enrahonas, si no es pera estemordirlo ab una calamarsada de renys, que fan trontollar la casa!.. Ja'n comenso a estar massa tipa jo de tantes marruferíes; y'l día que me'n cansi d'aquesta mossa, l'agafo per una orella y la planto allà d'hont va sortir: al mitx del carrer!.. —
Per un voler de Deu, malgrat la seva rusticitat, en Genís va compendre aquelles gelosies de mare asselvatjada, y, per l'afecte que portava a la criatura, d'aquella hora en avant s'abstingué d'afalagarla; ab lo que la Madrona, veyentla completament abandonada a les escurrialles que restavan en son cor de la boja estimació que sentía pel seu únich fill, portà endavant la seva obra de mare postissa, sens cumplir ses amenasses de trèurela al carrer.
En quant al Andreu, bondadós de cor y aspre de geni, la seva conducta, relativament a la noya, era