colossal ombrela als dos pedrissos que s'axecavan a banda y banda de la font; la que, dins d'un solch de roques, y per la primitiva canal d'un tros de teula, dexava lliscar, fresch y regalat, lo doll d'aygua que, després d'omplir un petit receptacle en forma de mitja taronja, s'esmunyía per entre'ls rochs d'un estret xaragall.
Tan prompte arribaren dessota de les acacies, la senyora repartí les provisions; y vegent que la noya no menjava, l'instà pera qu'ho fés. La Quiteria, la regracià ab espressives paraules, y, abastant tres ò quatre pinyes pera que'ls noys hi juguessen, anà a asseures sobre l'herba als peus de donya Asunción; y, miràntsela ab sos grossos ulls, abrillantats per les llàgrimes, li preguntà, ab infantívola ingenuitat:
— ¿Oy, que no faig cap pecat de estimar a la mare? ¿Veritat que també podría esser que no fos dolenta, com diu la Madrona?—
Una mena de dolorosa contracció, enfosquí la fas casi sempre serena de la jove senyora, y digué ab lo tò solemne qu'havía usat en lo caminet:
Pàgina:La Quiteria (1906).djvu/33
Aquesta pàgina ha estat revisada.
