— Los estranys, per més que'l mormurar no està be, poden dir lo que'ls sembli; però'ls fills no tenen may dret pera judicar als pares!... Deu digué en lo quart manament: «Honraràs pare y mare», sense ferhi cap escepció!...
— Però ¡com jo so borda!— tornà a repetir fosca y sistemàticament la noya.
L'ànima superior de donya Asunción comprengué tota la benefactora caritat que podía ferse a aquella pobra criatura, enlayrant lo seu esperit denigrat y caygut, y digué ab autoritaria fermesa:
— Míra, hijita; es precís que te acostumis a veure la vida baix un punt de vista molt distint de lo que tu la veus... Expósita ò borda, com dius tu, has de pensar que, com jo matexa, ets filla de Deu; y que la teva ànima, redimida ab la sanch de Cristo, val tant com la de totes les reynes y emperatrices de la terra. ¿Ho entens, hijita?... ¿Te'n fas be'l càrrech de lo que't dich?... No te'n preocupis dels judicis dels homes, casi sempre errats y atormentadors; àlsa'ls ulls al cel, que sols allí hi
Pàgina:La Quiteria (1906).djvu/34
Aquesta pàgina ha estat revisada.
