pressosament la Quiteria; un xich picada del amor patri. — A la Rectoría, hi hà un aromer qu'ab sols quatre boletes que me'n donà l'any passat Mossen Jaume, sempre més m'han embaumat la caxa!.. Y a la Quaresma, si vostè ho veya, ab un parell de violes boscanes que's cullin de sota'ls pins y, ab una agulla, se clavin a la estampa de la Mare de Deu de Montserrat, tan remenudetes com son, y per tota la casa se'n troba la sentor!
— ¡Vaya! ¡Vaya! ja veig que, quan voldré pensar ab flors boniques, en vez de recordar les de Manila, hauré de pensar ab les violes y les aromes d'aquí... ¡M'agrada qu'estigas tan enamorada del teu poble!... ¡Míra: jo ara'm recordo molt de Filipines, y quan era allà, a pesar de que sols tenía dotz'anys quan vaig sortir de Barcelona ¡sempre hi pensava!... Y ni ab los meus pares, ni ab lo meu marit ¡may vaig saber parlar en castellà!... Usant lo meu llenguatge, me semblava que no era tan lluny del meu país!... Ara qu'hi so, me fa l'efecte que no l'estimo tant com entonces!
Pàgina:La Quiteria (1906).djvu/40
Aquesta pàgina ha estat revisada.
