— Pues, míra, hijita, jo ja t'he dit los inconvenients de casa... Si t'hi conformas y'ls del Màs te dexan venir... per la meva part, no hi tinch inconvenient...—
Mestressa y serventa, animades per la solució qu'acabavan de donar a aquell assunto, sens ferhi esment se trobaren ab que ja havían passat tot lo tros de carretera que podían seguir; y, trencant a mà esquerra, atravessaren lo primer pont de la riera, pera ficarse per un dels curriols que's pujavan per anar a la font; mes, tantost se disposavan a entrarhi,'s vegeren sobtades per una dòna que, pujant corrents per la rampa del pont y fent un salt, com de gat mesquer, se'ls posà al devant, interceptantlos lo pas del caminet. Aquesta dòna, ab la pell del color del bronzo, lo negre cabell fet un moxall de grenyes, ab un tros de mocador de quadros encreuat sobre'l pit y nuat al derrera, ab dos bechs que penjavan sobre un gros folgament de faldilles, fetes ab parrachs de tots colors, pertanyía a una d'aquexes tribus errants y vagamundes qu'arrela en los buyts de les
Pàgina:La Quiteria (1906).djvu/45
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.