Pàgina:La Torre de la Boatella - Lo Rat Penat, Calendari Llemosí corresponent al any de 1883 (1882).djvu/4

vostra familia: al defendre nosaltros á Boatella, defenem nostra honra.
 —Espliqueuvos, digué lo major, que jo per ma part no comprench res.
 —Puix ve, vosaltros tenieu una germana hermosa entre totes les que adornen la nostra pátria; sa fama corria per totes bandes, mes asoles jo y vosaltros li habiem vist la cara.
 Sa vida la pasaba, poch á poch, entre les flors de son jardí, sense que jo aplegara may á recelar de ella.
 Mes un dia, ¡dia infeliç que jo jamay volguera havera aplegat! Un esclau me se acosta pera donarme una noticia que me posa furiós.
 La mehua filla, aquella rosa dels jardins, la que tant havieu codiciat tots, estava deshonrada ¿y per quí? ¡Vergonya tinch de dirvoseu! Per un cristiá que lo rey de Aragó enviá de embaixador á nostre rey.
 Jo tanquí á la vostra germana en un fondo calaboç, y quant lo fruyt de son amor vingué al mon, pensi matarlo. Mes un guerrer no mata infants, y lo perdoni prenent una bona determinació, que fon embiárlilo a son pare, que ja estava en Aragó, ans de que se sabera la mehua deshonra.
 Este home va junt ab lo rey; demá si asalten la ciutat se posarem en la torre de Boatella, y si no, eixirém al camp y lo matarém.
 —Pare, digué hu dels fills; díganos lo seu nom y morirá sense que vos ixcau al combat.
 —Jamay! l'ha de matar; anéusen fills meus, y fins demá al despuntar lo dia, en que nos reunirem en la torre de Boatella.
 —Alá vos guarde, digueren tots ixintsen poch á poch.
 Ell vos guie, digué Jusef; y poch dempres en la cámbra no es vea altre que ell.