Radere de la nit vingué lo dia, y les boyres de aquella fugiren davant de la llum que pronte se estengué per totes bandes, al mateix temps que la rosada com pluja de diamants caía sobre les flors.
Los pardalets cantaven al vorer asomar lo sol per darrere la blava mar, que en petites ones anava á morir sobre la daurada arena de la plaja.
Valencia pareixia despertar de lo seu somni, y en ella se escoltaven los roidos guerrers, al mateix temps que sobre les muralles se vea apareixer gent armada.
Sobre lo vert de la vejetació valenciana se destacaven les tendes dels cristians, de vistosísims colors, y en mig de ella se alçava la del rey damunt de la que ondejaba lo pendó llistat de Aragó.
Les trompes guerreres sonaren també en ell y poch dempres lo ejércit cristiá anava contra los murs de Valencia, que estaven plens de gent. Sobre la torre que per una part defenia la porta de Boatella, se vea á Ali-Jusef y sos fills, tots vestits guerrerament y armats de bona manera. Lo vell alarb contemplaba al ejércit cristiá, que en correcta formació caminava al asalt, y en los seus ulls se notava algo de fiereça.
Los cristians seguien avançant, y ja estaven prop de les muralles, quant Jusef se animá y dona un crit de triunfo.
Lo ejércit de Aragó habia caigut en una emboscada que los moros li tenien preparada. Una part gicoteta del ejércit se habia separat de este pera anar davant explorant lo terreno y estos foren los primers que caigueren en la emboscada.
Un gran número de moros, com naixcuts de la terra, se aparegueren donant forts crits y llantçantse sobre los aragonesos.
