Pàgina:La armonia del Parnàs (1700).djvu/154

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


DEL Dr. VICENT GARCIA, ' "» Gran fen'yalador de Moros, Que de tos Vlls van fugint , Tement, com los tens de foc, Nol's cremes de viu en viu. 3 Mes, diuen los quet' coneixen, Que ets vn covart fementit; Puix no tens fino la Llengua, Τ eixa per donár avís. 4 Y no es de maravellar, Que pera tos enemics, Tenint tants Iueus al cos," Tingas lo animo tant vil. .< No ets Hame de valentona; Ni vols , que en tos defafius Si traga gota de Sanc, S: acás ixen à renyir. 6 Pera concertar Berenas, Ets Compare , y bon amidi; Y fabrás fer, cafcaneta, Si fe ha de traure algun niu. 7 En tos Marges, y en tas Fonts, Seria cofa de oir, Si los Roífinyols càntaflen Las Hiftorias que hauran vift. $ No paífàn per tu los días; Ans , per ta Verdor , fe diu: A cent anys coteta verda, Pero, en tu palfan de mil. 5 De ta vida, y mall exemple Aprenen , à reverdir Los Vells de aquefta Ciutat : Tant pot vn dolent vehi ί a Ό Ion'conec molts,quel's tremolan Las Dents ■ en initg del Efti'u ; Y puix tu los has vift nàixer, Pen fan , quèt' veuran morir. 11 Tens etxifadas la: Donas, Y de feny las fas eixir, Que ea dix- ; Monjuic fenyala, Fan vela del FaldeHi. tz Ets caramida de Moflas, Qi-.e los ferros de fon pit , Per la boca de tas covas , Và fonentfe , y derritint. t3 Alegras fércan las fombras Pet cullir los brots florits ; Puix faben , que fins las Pedres Creizen , y brotan alii. 14 De la Font dels Tarongers, No íè, que'mes fe/i' pot dir, . De que , nòhaventhi Taronjas , Raja dos mil apetits. i| Sobre ta vicióla Efquena > Quentas fel' hauràn midit, Mirant lo Mon al tevès, Prenent !a figura al viu ! 16 Mes lo fer pare de Vicis No fet* deu atribuir, Defque, de- mitg en avall , Te ets pofat à Caputxí. .17 Molt recuperas lo credit , 'Defque aquell Tefor , tant ric, Lo guardan Barbas honradas 3 Deixebles de vn Serafí. 18 Aquella Madrona Infigne , Que en fa jornada feliz, En Profefsò numeróla , Tota aquella Ciutat ix. Ix Moflen Pere ab la Efquadra , Que eu tons defiguals , y crits , Ab alegras Iktanias , Rompen los ayres iubtils. zo Tama bella Pelegrina , Moftrant lo peti de maríTl, Y prenent lo* Cabells negree Ab Roías , y. iaífeinfns. ti Tant-Prebendat , y Canonge. Veítit ab lo blanc armi', Que Digitized by