En una de las primeras accions que las victoriosas tropas d' Espanya van donar en la escalfahida terra de Marruecos, lo valent y digne general Echagüe va rebre en un dit, no sé de quina má, una ferida de poca consideració.
L' autor que com tot bon espanyol sent correr per las sebas venas la valerosa sanch dels Gusmans y dels Pelayos, 's va entusiasmar ab dita guerra.
Ple donchs del foch de que s'ompla l'ánima en semblants casos, va fe llansar tot seguit un caxó de dátils que tenia á casa seva, va se un dels que van contribuir á que's posés cap per vall 'l moro que llepa la xicra de xocolate del carré nou de Sant Francesch, y va escriurer la present comedia ó gatada dramática, aprofitant l'incident de la ferida del brau general per posar en ridícul á nostres enemichs los sectaris de Mahoma.
Yo be sé que los escrits no son com la fruita que fora de la temporada agrada mes, segons vaix probar ya l'any passat menjantme un meló per Nadal, sino que han de surtir durant l'época y á son temps com las figas per l'agost. Pero com lo meu objecte es publicar tot lo que ha escrit D. Serafi, no hi volgut deixar que's quedés ningú sense llejir una de las obras menos dulentas de dit autor, segons paré de personas intelligents en la materia.
Despres d'aquesta, 's repartirá la segona part titulada. Las píldoras d'Holloway ó la Pau de Espanya escrita ab igual motiu y en las mateixas circunstancias, advertint tant en aquesta obra com en l'altre, que de cap manera 's cregui ningú aludit ab mala intenció ó segon fí, puig las dos son escritas ab tota ignosencia y ab lo sol objecte de fe broma.
Hi fet aquesta advertencia al públich, á fí y efecte de que al veurer en l'any 1864 un aproposit per l'any 1860, no diguessin los suscriptors que res te que veure 'l cap ab las cuatre temporas y no s'enfadessin ab aquet son segur servidor que molts cops besa mans que voldria veure cremadas
