Pàgina:La comedia (1878).djvu/28

 Mas pusqu' eu fuy al peu d'un gran coll junt,
On termenava aquesta escura vall
15Qui m' havia de por lo cor compunt,
 Guardé en alt, é vis seu dors, qui sall
Plus alt, vestit ia del raig del planeta,
18Qui mena hom dret per cascuna call.
 Lavores fó un poch la pahor queta,
Qu'ins en lo lach del cor m'era durada
21La nit denant, ab pietat streta.
 Ε axi com cell, qu' ab elena affanada
Ix del pelech for del mar á la riva,
24Mira l'aygua perillosa, é mol vada;
 Αxí 'l meu cor, qui enquer es fugiva,
Se regirá á mirar lo derrer pas,
27Qui no lexa jamay persona viva.
 Ε reposat un poch lo meu cor las,
Pris lo cami per la plaja deserta,
30Axi que 'l peu ferm sempr' era 'l pus bas.
 Ε vetsvos, quax al començar de l'erta,
Una lonça-parda presta é leugera,
33Qui d'un guay pell virat era cuberta
 Ε no'm lexava, ans me anava primera;
Empexantme ten fort lo meu cami,
36Que mantas veus fuy per tornar arrera.
 Temps era del principi del mati,
E'l Sol muntava ab aquells senyals
39Qu'eran ab ell lla, com l' Amor Diví
 Mogué primer les coses mundanals;
Si com fo be d'esperar occasyo
42La gaya pell de semblants animals,