Pàgina:La comedia (1878).djvu/36

Tant m'es de grat lo teu comendament,
Que l'obeir, si donchs ia fos, m'es tarts:
81Plus no t'es obs mas dirme el teu talent.
Mas dim si't plau, com es que tu no't guardes
De develar ça ius, en aquest centra,
84De l'ample loch on retornar tu arts.
Pus que tu vols a tan saber adentra,
Diret breument, respos ella, com es
87Perque no tem io de venir ça entra.
Tembra deu hom solament, é no mes,
Ço que'l sa poder de fer mal ad'altruy:
90Y als no, car no pot fer pahor en res.
Merce de Deu, io axtall feta fuy,
Que la vostra miseria no'm tany,
93Ne flamer foch no'm pot fer res anuy.
Dona es gentil el Cel, qui se complany
D'aquest empatx, on io anar te man,
96Si que dur jui la sus en lo Cel frany.
Aquesta ques Lucia en son deman
Ε dix: Ara ha mester lo teu faell
99De tu, é io á tu lo recoman.
Lucia, enamigua de tot cruel,
Se mog, vinen en lo loch on io era,
102Qui'm sehia ab l'entigua Ratxel:
Beatrisi, dix: tu qu' est laus de Deu vera
¿Com no secors á quell qui t'amá tant,
105Que isquá per tu de lla vulgar esquera?
¿No ous tu ia lo seu piedos plant?
¿No veus tu ia la greu mort, qui 'l arresta
108Sus lo trist flum, o'l mar no's dona vant?