Pàgina:La comedia (1878).djvu/37

Al mon no fó mai persona tan presta
A fer son prou, ne á fugir a'son dan,
111Com io, despuys que oí cel raquesta.
Vingui ça ius del meu beneyt scan,
Fiantme molt del teu perlar molt bo,
114Qui onra tu é tots cells que oit l'han.
Ε pus que ella m' hag rahonat aço,
Sos bells ulls clars, plorant fort, me girá:
117Si que mi feu venir pus abendo:
Vingui á tu axi, com comandá:
Cella cruel fera 't leve denant,
120Qui del bell puig l'anar curt te levá.
Donques ¿perqué? ¿perqué vas recullant?
¿Perqué villtat en lo teu cor se met?
123¿Perqué ardiment franch no vas demostrant,
Pus tres Dones beneytes ten stret
Curan de tu, lia en la cort dell Cel,
126Ε'll meu parlar tan de be te promet?
Si com les flos per lo nocturnu gel
Stret closes, pus qu' ell sol les enblanca
129Sobre dresantles vers lo bell stell;
Tal me fiu io de ma virtud estanca,
E tant me mes al cor bon ardiment,
132Qu' eu comencé com á persona franca:
¡Oh piadosa que acorriment
me feu, é tu cortes qui obeist tost
135Al seu perlar que 't dix certanament!
Tu m' has ab gran desig lo cor dispost
Tan al venir ab ton perlar, qu' eu suy
138la retornat en mon primer prepost