Pàgina:La comedia (1878).djvu/41

 Aquests no han sperança de mort;
E la sagura vida lur es tant bassa,
48Qu' enveiosos son de tota altra sort.
 Fama de lor al mon ésser no lassa:
Justicia, é Merçe los desdenya;
51No 'm parles pus, mas guarda avant e passa.
 Ε io, que reguardé, viu una ensenya,
Qui, regiran, corria axi tost,
54Qui de tota posa parech indenya:
 Ε prop d'ella venia axi gran ost
De gent, que io no hagre may cregut,
57Que Mort n' hagués fet axi gran desbot.
 Pus qu' io n' haguí algú regonegut,
Vin coneixent la ombra de celuy
60Qui per viltat féu ia la gran reffut.
 Encontinen entesí, é cert fuy,
Qu' era la secta trista dels catius
63Irats de Deu, é enemichs de luy.
 Mal ahuyrats, qui may no foren vius,
Eren tots nus, picats forts, é punyits
66De vespes, é de moscarts punyitius.
 Ez en lur faç de sanch eren tenyits,
Ab lagremes mesclades tot ensemps,
69Ε 'ls peus, de verms fat eren tots senyits.
 Ε puys, guardant ultra por los stremps,
Viu molt gran gent á riba d'un gran flum;
72Perqu' eu li dix: Mestre, prech te per temps,
 Sapia qui son, é quin é qual costum
Los fa parer del trespasar volon,
75Sagons que io esguard per lo poch lum