Pàgina:La comedia (1878).djvu/42

 Ez ell á mi: Les coses, tal com son,
Veuras tot clar, com fermaren lo pas
78Sus la trista flumayre d'Acheron.
 Ε io ab l'esguard molt vergonyós é bas,
Tament mon dit no li fos stat greu,
81No sus al flum al parlar mis compas.
 Ez ech vers nos venir en un bateu
Un bell, tot blanch per sobre s' entich pell,
84Cridant á nos: Guay anamich de Deu:
 No esperets iames veure lo Cell:
Io vinch per menar vos á l'altra riva
87En tenebres, en callor, é en gell,
 E tu, qui t' acostes, anima viva,
Part de aquestes, qui ya son trestuy mor.
90Mas pus que viu que no me'n departiva,
 Dix: Per altra via, é per altre port
Hi pesserás, que açi no pots passar:
93Rus leuge leny conve que t' hi aport.
 El Mestre dix: Caron, no turmentar;
Qu' així 's vol lla hon es tot lo poder
96De quant se vol: no 't cal pus demanar.
 Axi hu feu quet les galtes retener
A aquell nautxer de les blaues paludes,
99Qu' entorn sos ulls flames faya vazer.
 Mas les armes, qu' eren lassas é nudes,
Mudant color, debateren les dens,
102Com oiren celles paraules crudes.
 Vlastomen Deu, é tots lurs parents,
L' humana speçia, el loch, é 'l temps,
105De lur semença, é de lur neximents.