Pàgina:La comedia (1878).djvu/43

 Puys se recoliren totes ensemps,
Fort çomplanyent, á la riva malvasa,
108Qu' espera cells qui ofenen Deu tots temps,
 Caron demoni ha los ulls de brasa
Afelagantlos, perqué axi 'lls reculla,
111Bat ab lo rem qual un poch se retrasa.
 Ε com d' autumpne va tombant la fuylla
La una après de l'altra, fins que 'l ram
114A terra ren trastota sa despuylla;
 Tot en axi lo mal sement de Adam,
Se va gitant al bateu d'una en una,
117Com un falco fa per lo seu reclam.
 E axi se'n van tots sobre l'onda bruna,
Qu' abans que sien la devallats,
120De part de ça nova squera s'aduna,
 Fillol meu, dix lo Mestre ensenyats,
Cell qui moren en la ira de Deu,
123Tots pervenen açi de tots regnats:
 E prests stan á trespasser lo treu,
On Divinal Justicia 'ls sprona
126Si, que la pahor los torna en desig leu.
 Asi iamay passa anima bona;
Ε per tal, si Carón de tu s'ensanya,
129Be pots saber duymes qu' el seu dir sona.
 Fenit aço, cella escura companya
Tremá tan fort, que de gran espevent
132La pensa encara de suor m'enbanya.
 La terra lacrimosa dona vent
Tal, d'on isqué una lum tant vermella,
135Que á mi vencé cascun meu sentiment;