tat tenia. Més a la majoria de nosaltres la societat no ns mostra pas la cara ni ls ulls, sinó l costat i l'esquena. L'estar en relacions veritables amb els homes en una epoca falsa bé mereix un accés de follia, no es així? Poc sovint podem anar drets. Quasi bé tota persona que trobem demana algun compliment, vol que l'afalaguin; té una fama, un talent, una quimera religiosa o filantropica ficada al cap, que són inqüestionables, i que espatllen tota conversa amb ella. Més un amic es un home sà que no exercita l meu enginy, sinó a mi mateix. El meu amic me dóna entreteniment sense exigir de cap estipulació de part meva. Un amic es, per tant, una sort de paradoxa en la natura. Jo, l'unic que sóc, jo, que res veig en la natura qual existencia pugui afirmar amb igual evidencia que la meva, contemplo ara la semblança del meu ser, en tota sa elevació, varietat i raresa, repetida en forma extrangera. Talment pot ben dir-se que un amic es l'obra mestra de la natura.
L'altre element de l'amistat es Tendresa. Estem units als homes per tota mena de llaços, per la sang, l'orgull, el temor, l'esperan-
