ça, el lucre, el desig, l'odi, l'admiració, per tota mena de circumstancies, divises i futeses, però dificilment podem creure que existeixi en un altre tanta virtut que ns captivi d'amor. Es possible que un altre sigui tant benaurat, i jo tant pur, que li pugui oferir tendresa? Quan un home se m fa car he tocat la meta de la fortuna. Poca cosa trobo en els llibres que vagi dret al cor de la qüestió. Am tot, tinc un text que no puc passar en silenci. Diu el meu autor: «M'ofereixo esquerpament als qui de fet me posseeixen, i em dono menys a qui més venero». Voldria que, tant com ulls i eloqüencia, l'amistat tingués peus. Primer té d'arrelar-se en la terra, abans no s vincli sobre la lluna. Jo la desitjaria quelcom de burgès, abans d'esser tot un querubí. Censurem al burgès perquè fa de l'amor una comoditat. Es un cambi de dons, de prestacions utils; es bon veinatge; fa la vetlla al malalt; sosté la glaça a l'enterro; i perd totalment de vista les finures i la noblesa de la relació. Més si no podem reconèixer al déu sota aquesta disfreça de marxant, per altra part tampoc podem perdonar al poeta si fila massa prim, i no con-
