pressió, s'enlloren i esmortueixen, cedint plaça al nou estil més planer i casulà de ses darreres obres, on, amb el to més simple i familiar, s'ocupa am preferencia dels problemes d'actualitat i dels interessos comuns de la vida quotidiana. Llavors el mistic panteista de Natura, l'inspirat profeta no conformista, am vores d'anarquista, dels Assaigs, devé l moralista prudent i concirós, ple de seny i sentit comú, de Conduct of Life i Society and Solitude, i apareix en tota sa puresa el diligent pastor matinal que am tant d'encís ens pinta Maeterlinck, el bondadós i fidel «aimador dels homes», com li plau an ell mateix anomenar-se.
Més perxò sa popularitat, lluny de minvar, augmenta cada dia, segons se pot veure en el cas següent. En 1872 un foc destrueix totalment sa casa. Emerson, que mai havia estat ric, se troba amb això en la miseria. Immediatament una suscripció popular posa en ses mans uns quants mils de dollars que l'indemnisen amb excreix de la perdua soferta. Més, malgrat la satisfacció que això naturalment li produí, el cop era massa fort pera que sa salut, minada pels anys, no sen ressentís. Aconsellat pels seus amics, emprèn un tercer i darrer viatge a Europa, i al tornar a la seva ciutat se veu sorprès per una graciosa manifestació que pinta un home i un poble. «Com la maquina arribava a l'estació—diu en Garnett—va enjegar un xiulet de triomf; trons i repics respongueren de la ciutat; i Emerson, escortat am musica, entre fileres de somrients nens d'estudi, troba sa casa reconstruida, am cada llibre i pintura en son lloc acostumat.»
Aquesta bella i espontania mostra d'afecció
