popular, anticipació alegorica del coronament de son geni i consagració de sa fama que la posteritat li preparava, marca justament l'epileg de sa vida. Dèu anys encara visqué, anys de reclusió, de silenci i de preparació pera l traspas final. Conseqüent amb el profon optimisme que va halenar tota sa vida, vegé am serena i somrient conformitat com ses forces minvaven i ses facultats, un jorn tant potents i subtils, s'afeblien gradualment, fins que, l'hora de la deslliurança arribada, en 27 d'Abril de 1882, en mig del condol de tot un poble, aquella ombra del gran home i gran pensador que fou Emerson s'esvaí dolçament en el repòs de la mort.
Aquests són, suscintament exposats, els fets capitals de la vida savia i santa d'Emerson. En ells m'he entretingut am complacencia, mogut no sols per l'ensenyança particular que molts en ells poden trobar, sinó també per veure en el medi i circumstancies en que s varen desenrotllar un gran interès d'actualitat pera la vida nacional nostra. També nosaltres som un poble nou en certa manera, i també nosaltres necessitem una ànima i la cerquem, i l'hem de cercar obstinadament si volem viure; i, a l'entretant que l seu verb revelador no aparegui, devem treballar en fer-nos dignes d'ell i en preparar sa vinguda i sa habitació entre nosaltres com una verge prudent a la vinguda de l'espòs. Si vindrà o no vindrà, am certesa no pot dir-se; més això sí pot assegurar-se, que sols arribarà quan estiguem preparats pera rebre-l d'una manera digna de sa majestat, com els sorruts botiguers yankees sapigueren acullir i festejar al bell geni lliberador de la llur ànima.
