raça,—l'esperit democratic. Efectivament, la democracia, tant real entesa en altres pobles, no representa aquí l'anulació, ni tant sols disminució, de l'individu, sinó justament sa exaltació al grau més elevat de l'independencia sobirana. Com poden conciliar-se amdós contraris, llur origen i naturalesa fondament religiosos ens ho expliquen, car en el fons aquest arrelat individualisme democratic no es més que una conseqüencia natural del simple reconeixement i adoració de la divinitat obrant en cada home i manifestant-se en els més petits dels nostres actes. Vegi-s per aquí com l'antiga sava de les primeres fraternitats cristianes, vigorisada per l'individualisme anglo-saxó, mercès sobre tot a l'impuls donat per la reforma presbiteriana, rebrota avui i floreix am tota sa força en la constitució social i politica del més modern i progressiu dels pobles contemporanis. Això, que no s llegeix pas literalment, però que transpua en cada frase d'Emerson, forma la base del seu immens humanisme i ens dóna la mida del gran valor educatiu dels seus escrits. Car—i aquí jau la diferencia entre aquest individualisme i el de les escoles materialistes—a l'explicar-se a sí mateix, a l'afirmar-se a sí mateix, a l'absoldre-s a sí mateix, al proclamar-se a sí mateix, aquest gran home, amic dels homes, no fa més que explicar, afirmar, absoldre i proclamar la seva humanitat, com lo més alt i més noble que pugui asseure-s en el trono del món; i aquesta proclamació, no dictada per l'instint cego i egoista, es un imperatiu de la raó que, lluny d'excloure, enclou a tots els homes. Son simple humanisme l converteix en la més solemne declaració espiritual dels drets de l'home, a qual ús i disfruit tots per
