igual estem cridats. ¿Per ventura no hi ha d'haver entre l'afirmació de l'home en la ciutat i la de la pantera en el desert tot l'abim que existeix entre la raó i l'instint? I quan facilment un poble s'hi deixa caure en aquest abim am tants treballs franquejat, així que l ressort moral de la raó, que es la fe en l'ideal, se debilita, ens ho pot ben dir l'imperialisme britanic que ha amargat els darrers jorns de dos representatius tant direrents com Ruskin i Spencer.
Declaracions franques, sinceres, hardides y categoriques; apellacions fervents als immensos poders latents de tot home; clams laconics, que obren intimament com silencioses sacudides electriques; vels que s'escorren per tots costats convidant-nos a vistes meravelloses en el món exterior i interior; tot encaminat a impulsar l'home vers l'absoluta afirmació de sí mateix, tranquilisant-lo am la certesa de que aquesta via, tant lluny com la segueixi, no l'isola, ans el lliga sempre més am l'univers, i tot dit amb el front serè, el posat tranquil i la rialla als llavis d'un «gimnosofista assegut en un marge florit»,—això es Emerson. Això es lo que avalora ls seus escrits, i lo que m'ha animat en ma tasca de donar-los forma catalana. Puguin ells contribuir a vigorisar la nostra anemica societat, on l'afebliment dels caracters i el raquitisme dels esperits es proporcionat al que s'observa en els cossos, i potset tant com aquests necessiten aquells una mica del tractament de l'aire lliure i rustificació natural, avui en voga. Es, doncs, com a tonic i reconstituient de força íntima incontrastable que avui ofereixo al lector aquest petit treball. Puguin ses cordials efusions reconfortar-lo, i augmentar el seu goig
