portunar-me am les cares velles doctrines de l'Iglesia. Al dir-li «Què n'haig de fer jo de la santedat de les tradicions, si visc d'una vida tota interior?», el meu amic objectà: «Més aquestes impulsions poden venir de baix i no de dalt». Jo vaig replicar: «A mi no m'ho sembla pas; més si jo sóc fill del Diable, viuré segons el Diable». Cap llei pot esser pera mi sagrada sinó la de la meva naturalesa. El bé i el mal no són més que noms molt facilment transferibles a coses diverses; el sol bé es aquell que s'acorda am la meva constitució; el sol mal es aquell que li es contrari.
Un home s'ha de conduir en presencia de tota oposició com si tot fos nominal i efimer fòra d'ell. Me fa vergonya de pensar quan facilment capitulem davant de noms i de divises, de grans societats i d'institucions mortes. Tota persona decent i ben parlada m'afecta i em governa més de lo que cal. Jo tindria d'anar dret i viu, i dir la veritat crua en tot cas. Si la malicia i la vanitat duen la capa de la filantropia, s'ha de comportar? Si un rabiós fanatic pren la causa generosa de l'Abolició, i m ve am ses darreres noves de
