Pàgina:La confiança en sí mateix. L'amistat (1904).djvu/41

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
39
La confiança en sí mateix

les Barbados [1], per què no li haig de dir: «Vés, estima l teu fill; estima l teu vehí; sigues bo i modest; tingues aquesta virtut; i no vernicis mai la teva ambició dura i egoista amb aquesta increible tendresa per la gent negra de mil hores lluny. El teu amor al lluny es despit a casa». Salutació brutal i desgarbada, però la veritat es més bella que l'afectació d'amor. La vostra bondat ha de tenir alguna punta,—sinó no es pas. S'ha de predicar la doctrina de l'odi com una reacció contra la doctrina de l'amor, quan aquesta gemega i plorica. Jo evito pare i mare i dóna i germà quan el meu geni m crida. Jo escriuria en el llindar de la porta: «Raresa». Jo crec que es quelcom mellor que raresa, però un no pot passar tot el dia en explicacions. No espereu pas que us digui els motius perquè cerco o fujo la companyia. I, després, no m parleu, com un bon home ha fet avui, de ma obligació de socórrer tots els pobres. Són ells els meus pobres? Jo t dic, foll filantrop, que m sab

  1. Alusió al problema de l'Abolició de l'esclavitut, a la saó plantejat. Emerson fou després un ardent anti-esclavista.—(N. del T.)