greu del duro, la pesseta i el centim que dono an aquells homes que no m pertanyen i als quals jo no pertanyo. Hi ha una classe d'homes als quals per tota l'afinitat espiritual jo soc venut i comprat; per ells jo aniré a la presó, si cal; més les vostres miscelanies de les caritats populars [1], l'instrucció en l'escola de la bogeria, la fundació de clubs i centres inutils com tants n'hi ha, almoines als tontos, i les mil diverses societats de beneficencia,—si bé confesso am vergonya que devegades sucumbeixo i dono l duro, es un malehit duro que a poc a poc jo adquiriré la força de guardar.
Les virtuts, en l'estimació popular, sós més l'excepció que la regla. Hi ha l'home i les seves virtuts. Els homes fan lo que sen diu una bona acció, un acte de valor o de caritat, com si paguessin una multa en expiació de no presentar-se diariament a la revista. Llurs obres són fetes com una excusa o una atenuació de llur modo de viure en el món, d'igual manera que ls malalts i els boigs paguen una forta dispesa. Llurs vir-
- ↑ Ab aquest nom s'entenen a Inglaterra els concerts, balls i espectacles de beneficencia.—(N. del T.)
