tuts sós penitencies. Jo no desitjo expiar, sinó viure. Ma vida es pera sí mateixa i no pera espectacle. Molt més m'estimaria que fos més humil, però igual i sincera, que no pas brillant i inestable. Jo la voldria sana i suau, i sense necessitat de dietes ni sagníes. Jo demano evidencia immediata de que vós sou un home, i refuso aquesta apellació d'home a les seves accions. Jo sé que pera mi no hi ha cap diferencia en que faci o no faci aquelles accions que s diuen excellents. Jo no puc consentir en pagar per un privilegi allí on tinc un dret intrinsec. Per poques i pobres que siguin les meves dots, jo soc realment, i no necessito cap testimoni secundari pera garantir-me o garantir els meus companys.
Lo que jo dec fer es tot lo que m'importa, no lo que la gent pensa. Aquesta regla, tant ardua en la vida pràctica com en l'intellectual, pot servir de distinció absoluta entre la grandesa i la vilesa. I es tant més dura, com que sempre trobareu gent que creuen saber quin es el vostre dever millor que no pas vosaltres mateixos. Es facil en el món viure segons l'opinió del món; es facil en la soli-
