un home treballa; que un home veritable no pertany a cap temps ni lloc altre que l seu, i que ell es el centre de les coses. Allí ont ell està, allí està la natura. Ell us mesura a vós, i tots els homes, i tots els fets. D'ordinari, tot-hom en la societat ens recorda alguna altra cosa, o alguna altra persona. El caracter, la realitat, no ns recorda res; substitueix tota la creació. Tant ha d'esser l'home, que ha de fer-se indiferent a totes les circumstancies. Cada home veritable es una causa, un país i una epoca; necessita espais i números i temps infinits pera acomplir plenament el seu designi;—i la posteritat sembla seguir les seves passes com un seguici de clients. Un home, Cesar, naix, i per segles enters tenim l'Imperi Romà. Crist naix i milions d'esperits creixen tant aferrats al geu geni, que sel confon am la virtut i am les possibilitats de l'home. Una institució es l'ombra allargada d'un home; com el Monaquisme ho es de l'hermità Antoni; la Reforma, de Luter; el Quakerisme, de Fox; el Metodisme, de Wesley; l'Abolició, de Clarkson. Milton nomenava Scipió «l'altura de Roma», i tota l'historia s resol molt facilment en la biografia
