Vés al contingut

Pàgina:La confiança en sí mateix. L'amistat (1904).djvu/55

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
53
La confiança en sí mateix

han soportat arreu que l rei, el noble o el gran proprietari visqués amb ells per una llei seva, imposés la seva balança d'homes i coses revocant la llur, pagués els serveis no am diner sinó amb honor, i representés la llei en sa persona, era l jeroglific on veien obscurament representada la llur conciencia del llur propri dret i gracia,—el dret de tot home.

El magnetisme que tota acció original exerceix s'explica quan investiguem la raó de la confiança en sí mateix. Qui es el Fiador? Què es el Jo [1] originari, en el qual pot fundar-se una confiança universal? ¿Quina es la naturalesa i poder d'aquesta estrella burladora de la ciencia, sense paralaxe, sense elements calculables, que llença un raig de bellesa adhuc en accions impures i trivials, quan hi apareix la més petita senyal d'independencia? L'investigació ns du an aquella font, l'essencia alhora del geni, de la virtut i de la vida, que nomenem Espontanitat o Instint. Nosaltres distingim aquesta saviesa primaria amb el nom d'Intuició, mentres que

  1. ↑ Versió imperfeta de l'inglès Self, expressió feliç de l'Identitat absoluta, sense correspondencia exacta en la nostra llengua.—(N. del T.)