Pàgina:La confiança en sí mateix. L'amistat (1904).djvu/55

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
53
La confiança en sí mateix

han soportat arreu que l rei, el noble o el gran proprietari visqués amb ells per una llei seva, imposés la seva balança d'homes i coses revocant la llur, pagués els serveis no am diner sinó amb honor, i representés la llei en sa persona, era l jeroglific on veien obscurament representada la llur conciencia del llur propri dret i gracia,—el dret de tot home.

El magnetisme que tota acció original exerceix s'explica quan investiguem la raó de la confiança en sí mateix. Qui es el Fiador? Què es el Jo [1] originari, en el qual pot fundar-se una confiança universal? ¿Quina es la naturalesa i poder d'aquesta estrella burladora de la ciencia, sense paralaxe, sense elements calculables, que llença un raig de bellesa adhuc en accions impures i trivials, quan hi apareix la més petita senyal d'independencia? L'investigació ns du an aquella font, l'essencia alhora del geni, de la virtut i de la vida, que nomenem Espontanitat o Instint. Nosaltres distingim aquesta saviesa primaria amb el nom d'Intuició, mentres que

  1. Versió imperfeta de l'inglès Self, expressió feliç de l'Identitat absoluta, sense correspondencia exacta en la nostra llengua.—(N. del T.)