tots els coneixements posteriors són instruccions [1]. En aquesta força pregona, l'ultim fet més enllà del qual no pot anar l'analisi, totes les coses troben llur origen comú. Car el sentiment d'esser, que en les hores serenes, no sabem com, s'eleva en l'ànima, no es pas diferent de les coses, de l'espai, de la llum, del temps, de l'home, sinó un amb ells, i procedeix evidentment de la mateixa font d'on també procedeixen la llur vida i ser. Primer compartim la vida per la qual les coses existeixen, i, després les veiem en la natura com apariencies, i oblidem que hem compartida la llur causa. Aquí està la font de l'acció i de la pensa. Aquí estan els pulmons d'aquella inspiració que dóna a l'home saviesa, i que no pot negar-se sense impietat i ateisme. Reposem en el sí d'una immensa intelligencia, que ns fa receptors de sa veritat i orguens de sa activitat. Quan discernim la justicia, quan discernim la veritat, no fem res per nosaltres mateixos: sols cedim pas als seus raigs. Si preguntem d'on ve aixó,
- ↑ Tuition (ensenyança, instrucció, tutela), nom que juga molt significativament am l'anterior Intuition.—(N. del T.)
