Pàgina:La confiança en sí mateix. L'amistat (1904).djvu/57

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
55
La confiança en sí mateix

si intentem escorcollar l'ànima causant, tota filosofia falla. Sa presencia o sa absencia es tot lo que podem afirmar. Tot-hom distingeix els actes voluntaris de sa ment de ses percepcions involuntaries, i sab que a ses percepcions involuntaries ell deu una fe absoluta. Podrà equivocar-se en la llur expressió, però sab que aquestes coses són així, com el dia i la nit, indiscutibles. Les meves accions i coneixements volguts no són més que vagabondeigs; el somni més va, la més feble emoció nadiva, comanen la meva curiositat i el meu respecte. La gent irreflexiva contradiuen tant facilment l'afirmació de percepcions com la d'opinions, o, mellor dit, molt més facilment, car no distingeixen entre la percepció i la noció. Ells se figuren que jo determino de veure això o allò. Més la percepció no es pas capritxosa, sinó fatal. Si jo veig una senyal, els meus fills la veuran després de jo, i amb el temps tota l'humanitat, per més que pugui ocórrer que ningú l'hagi vista abans. Car la meva percepció d'ella es un fet tant com el sol.

Les relacions de l'ànima am l'esperit diví són tant pures, que es profanació el voler