Això hauria d'esser pla d'entendre. I, am tot, mireu quants enteniments forts no gosen escoltar a Déu mateix, sinó que parli la fraseologia de qualsevol David, Jeremies o Pau. Nosaltres no donarem pas sempre un preu tant gran a uns quants textes o unes quantes linies. Som com nens que repeteixen maquinalment les sentencies de les avies o dels mestres, i, quan són grans, dels homes de talent i caracter que s'ensopeguen a veure,—recordant penosament els mots exactes que sentiren; més tard, quan arriben al mateix punt de vista d'aquells que pronunciaren les sentencies, les entenen, i obliden de bon grat les paraules; car en tot temps poden usar paraules tant bones quan ve l'ocasió. Si vivim verament, veurem verament. Tant facil es pera l fort esser fort, com pera l feble esser feble. Quan tinguem percepció original, descarregarem alegres la memoria dels seus tresors acumulats, com si fossin trastos vells. Quan un home visqui am Déu, sa veu serà dolça com el murmuri del rieró o la remor del camp de blat.
I ara, per fi, la més alta veritat sobre aquesta qüestió resta sense dir: probable-
