ment no pot pas dir-se, car tot lo que diem es la llunyana remembrança de l'intuició. El pensament pel qual puc aproximar-me més a dir-la, es aquest: quan el bé es aprop teu, quan tens vida en tu mateix, no es pas per cap camí conegut o acostumat; no distingiras les petjades de ningú; no veuras cap rostre d'home; no sentiras cap nom; el cami, el pensament, el bé, seran totalment extranys i nous. Exclouran tot exemple i experiencia. Parteixes de l'home, més no vas a l'home. Totes les persones que jamai han existit són llurs ministres oblidats. La por i l'esperança estan igualment per sota d'ells. Hi ha quelcom de baix adhuc en l'esperança. En l'hora de la visió no hi ha res que s pugui dir gratitut, ni propriament joia. L'ànima elevada per sobre la passió contempla l'identitat i la causació eterna, percibeix l'auto-existencia de la Veritat i de la Justicia, i s calma amb el coneixement de que totes les coses van bé. Grans espais de la natura, l'Occeà Atlantic, el Pacific,—llargs intervals de temps, anys, centuries,—no conten pera res. Això que penso i sento es la base de tot anterior estat i condicions de vida, com ho es del meu
