estat i condicions presents, i d'allò que sen diu vida, i d'allò que sen diu mort.
Sols la vida val, no l'haver viscut. El poder cessa a l'instant del repòs. Resideix en el moment de transició d'un estat vell a un estat nou, com al franquejar un abim, al llençar-se a una meta. Un fet odía l món especialment: que l'ànima devingui. Car això degrada per sempre el passat, torna tota riquesa en pobresa, tota reputació en vergonya, confon el sant amb el bretol, i posa a Jesús i a Judes de costat. Per què, doncs, xerrar de la confiança en sí mateix? En tant que l'àmima sigui present, hi haurà poder no confiant, sinó agent. Parlar de la confiança es una manera pobra i exterior de parlar. Parlem més aviat de lo que confia, car això es i obra. Qui té més obediencia que jo m domina, sense necessitat d'alçar el dit. Entorn seu jo dec girar per la gravitació dels esperits. Quan parlem de virtuts «eminents», ens figurem que es pura retorica. Més no veiem que la virtut es Altura, i que un home o estol d'homes plastics i permeables als principis, deuen, per la llei de la natura, dominar i governar totes les ciutats, nacions, reis, capitalistes i poetes, que no ho són.
