cions, amb una simple declaració del fet diví. Diguem als invasors que s descobreixin, car Déu es a dins. Que la nostra simplicitat els jutgi, i la nostra docilitat a la nostra propria llei demostri la pobresa de la natura i de la fortuna al costat de les nostres riqueses nadives.
Més ara nosaltres som una multitut. L'home no està en temor de l'home, ni l seu geni es inclinat a restar a casa i a posar-se en comunicació am l'occeà interior, sinó que sen va a fòra a captar un vas d'aigua de les urnes d'altres homes. Devem anar sols. M'agrada l'iglesia en silenci abans del ofici, més que no pas cap sermó. Que llunyans, que frescos, que castos no semblen els homes, cenyits cadascú amb un precinte de santuari! Així estiguem sempre. Perquè hauriem de assumir les faltes del nostre amic, muller, pare o fill, pel sol motiu de que seuen entorn de la nostra llar, o s diu que tenim la mateixa sang? Tots els homes tenen la meva sang, i jo ting la de tots els homes. No per això adoptaré la llur petulancia o follia, ni tant sols fins al punt d'avergonyir-men. Més l'isolament no ha d'esser mecanic, sinó espi-
