Pàgina:La confiança en sí mateix. L'amistat (1904).djvu/65

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
63
La confiança en sí mateix

ritual, es a dir, ha d'esser elevació. Devegades el món sencer sembla conspirar pera importunar-te am futeses enfatiques. L'amic, el client, el nen, la malaltia, la por, la miseria, la caritat, tots truquen alhora a la porta de ta cambra, dient: «Surt, vine a nosaltres». Més tu guarda la teva situació; no vagis a la llur confusió. El poder que ls homes tenen d'amoinar-me, jo ls el dono am ma feble curiositat. Cap home sem pot acostar sinó es per acte meu. «Allò que amem, allò tenim, però l desig ens priva de l'amor.»

Si no ns podera elevar d'un cop a les santedats de l'obediencia i de la fe, resistim al menys les nostres temptacions; entrem en estat de guerra, i desvetllem a Thor i Odin, coratge i constancia, en nostres cors saxons. Això s'ha de fer en nostre temps polit dient la veritat. Refrena aquesta hospitalitat i afecció mentideres. No visquis més a l'expectació d'aquesta gent enganyada i enganyadora am qui conversem. Diga-ls: «Oh pare, oh mare, oh esposa, oh germà, oh amic! Fins ara he viscut am vosaltres segons les apariences. Desde ara jo soc de la veritat. Sapigueu