una malaltia de la voluntat, llurs credos són una malaltia de l'enteniment. Diuen amb aquells folls israelites: «No ns parli pas Déu, car moririem. Parla tu, parli qualsevol dels nostres, i obeirem». Per tot arreu topo am obstacles pera trobar Déu en mon germà, perquè ell ha closes les portes del seu propri temple, i no recita més que faules del Déu de son germà o del Déu del germà de son germà. Cada nova intelligencia es una nova classificació. Si es una ment d'una activitat i força extraordinaries, un Locke, un Lavoissier, un Hutton, un Bentham, un Fourier, imposa la seva classificació als altres homes, i vet-aquí un nou sistema. La complacencia del deixeble es proporcionada a la fondaria del pensament i, per tant, al nombre d'objectes que toca i que posa al seu alcanç. Més sobre tot, això s manifesta en els credos i les iglesies, que són també classificacions d'alguna intelligencia poderosa aplicada al pensament elemental del dever i a les relacions de l'home am l'Altissim. Tals el Calvinisme, el Quakerisme, el Swedenborgisme. El mateix plaer troba l'adepte en subordinar-ho tot a la nova terminologia, que una noia que
