Pàgina:La confiança en sí mateix. L'amistat (1904).djvu/74

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
72
Emerson

comença a estudiar botanica a l'ovirar un nou món i noves estacions en son estudi. Succeirà que, per algun temps, el deixeble trobarà que ls seus poders intellectuals creixen am l'estudi de la pensa del seu mestre. Més en tots els enteniments desequilibrats la classificació es idolatrada, se pren per el fi i no per un medi rapidament gastat; talment que a llur vista ls murs del sistema s fonen a l'horitzó amb els murs de l'univers; les lluminaries del cel els semblen penjades en la volta construida pel llur mestre. No ls cap en el magí de com vosaltres, profans, tingueu cap dret de veure,—de com pogueu veure: «deu ser tal volta que haureu robat la nostra llum». Ells no veuen encara que la llum, insistematica, indomptable, penetra en tota cambra, adhuc la llur. Deixeu-los xerrotejar una estona i anomenar-la «la nostra llum». Si són honrats i obren bé, aviat la llur nova i bufona pleta serà massa estreta i baixa, s'esquerdarà, s'ensorrarà, se podrirà, s'esvanirà, i la llum immortal, tota jove i joiosa, am sos milions d'astres i de colors, radiarà per l'univers com en el primer matí.