Vés al contingut

Pàgina:La confiança en sí mateix. L'amistat (1904).djvu/75

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
73
La confiança en sí mateix

II. Es per manca de cultura personal que la superstició dels viatges, quals idols són l'Italia, l'Inglaterra, l'Egipte, manté sa fascinació entre ls americans educats. Els qui varen fer l'Inglaterra, l'Italia o la Grecia venerables a l'imaginació, ho varen fer aferrant-se fort allí ont eren, com si fos l'eix de la terra. En les hores virils sentim que l dever es el nostre lloc. L'ànima no es cap viatger; el savi s'està a casa, i quan ses necessitats o ses obligacions, en qualsevol ocasió, el criden a fòra, o a terres extrangeres, ell es sempre a casa, i farà sentir als homes per l'expressió de sa figura, que amb ell va l missioner de la saviesa i la virtut, i que visita homes i ciutats com un sobirà, i no com tafaner o un criat.

No faré cap innocent objecció a la circumnavegació del món am fins d'art, d'estudi o filantropia, sempre que l'home estigui previament domesticat, o no vagi a fòra am l'esperança de trobar res més gran de lo que ja coneix. Aquell qui viatja pera divertir-se o pera adquirir quelcom que ell no du, s'allunya de sí mateix, i s fa vell, adhuc essent jove, entre coses velles. A Thebes, a Palmi-