II. Es per manca de cultura personal que la superstició dels viatges, quals idols són l'Italia, l'Inglaterra, l'Egipte, manté sa fascinació entre ls americans educats. Els qui varen fer l'Inglaterra, l'Italia o la Grecia venerables a l'imaginació, ho varen fer aferrant-se fort allí ont eren, com si fos l'eix de la terra. En les hores virils sentim que l dever es el nostre lloc. L'ànima no es cap viatger; el savi s'està a casa, i quan ses necessitats o ses obligacions, en qualsevol ocasió, el criden a fòra, o a terres extrangeres, ell es sempre a casa, i farà sentir als homes per l'expressió de sa figura, que amb ell va l missioner de la saviesa i la virtut, i que visita homes i ciutats com un sobirà, i no com tafaner o un criat.
No faré cap innocent objecció a la circumnavegació del món am fins d'art, d'estudi o filantropia, sempre que l'home estigui previament domesticat, o no vagi a fòra am l'esperança de trobar res més gran de lo que ja coneix. Aquell qui viatja pera divertir-se o pera adquirir quelcom que ell no du, s'allunya de sí mateix, i s fa vell, adhuc essent jove, entre coses velles. A Thebes, a Palmi-
