de la costum romana, el soldat hagués de rebre sa racció de blat, moldre-l en son molí de mà i enfornar ell mateix son pa».
La societat es una ona. L'ona avança, més l'aigua de que s compon no. La mateixa particula no s'eleva pas del sot a la cresta. Sa unitat no es més que fenomenal. Les persones que avui formen una nació, demà moren, i amb elles llur experiencia.
I, així, la confiança en la proprietat, enclosa la confiança en els governs que la protegeixen, es manca de confiança en sí mateix. Els homes han mirat tant de temps lluny d'ells mateixos i a les coses, que han vingut a considerar les institucions religioses, cientifiques i civils com guardianes de la proprietat, i alcen el crit contra ls atacs an aquestes, perquè creuen que són atacs a la proprietat. Mesuren llur estimació reciproca per lo que cadascú té, no per lo que cadascú es. Més un home cultivat s'avergonyeix de sa proprietat, en virtut d'un nou respecte per sa propria naturalesa. Avorreix especialment lo que ell té, si veu que es accidental,—que li ha vingut per herencia, donació o crim; ell sent aleshores que això no es posseir; allò no
