li pertany, no té arrels en ell, i simplement resta seu perquè cap revolució o cap lladre no ho pren. Més lo que un home es, sempre necessariament ho adquireix; i Io que l'home adquireix es proprietat viventa, que no depen del bon voler dels governants, de les multituts o de les revolucions, ni del foc, la tempesta o la bancarrota, sinó que s renova perpetualment arreu aon l'home respira. «El teu lot o porció de vida t cerca,—digué l califa Alí;—per tant, estigues quiet i no l persegueixis». La nostra dependencia d'aquests bens extrangers ens du al nostre servil respecte pels nombres. Els partits politics se reuneixen en assamblees nombroses. Quan més gran la concurrencia, i a cada nou bram d'anunci,—la delegació d'Essex! els democrates del New-Hampshire! els Whigs del Maine!—el jove patriota se sent més fort que abans am cada nou miler d'ulls i de braços. D'igual manera ls reformadors convoquen reunions i voten i resolen en multituts. No es pas així, amics meus, com Déu se dignarà entrar i habitar en vosaltres, sinó per un camí justament contrari. Sols quan un home s desprèn de tot suport foraster i està sol, es
