quan jo l veig devenir fort i prevaldre. S'afebleix am cada nova recruta a sa bandera. No val pas més un home que una ciutat? No demanis res dels homes, i en la mutació perpetua, tu, la sola columna ferma, apareixeras al moment el sol suport de tot lo que t volta. Aquell qui sab que l poder es innat, que ell es feble perquè cerca l bè arreu per fòra d'ell, i això veient, se llença sens vacilar en son pensament, a l'instant se redreça, se manté en posició dreta, comanda ls seus membres, obra miracles; justament com un home que està dret es més fort que un altre que està cap per avall.
Així usa de tot lo que sen diu Fortuna. La majoria dels homes juguen amb ella, i ho guanyen tot o ho perden tot, segons gira sa roda. Més tu deixa com illegitims aquests guanys, i tracta am la Causa i l'Efecte, els cancellers de Déu. Treballa i adquireix en la Voluntat, i hauras encadenat la roda de la Sort, i seuras desde aleshores lluny de tota por de ses rotacions. Una victoria politica, una alça dels valors, el restabliment del teu amic malalt, o el retorn del absent, o qualsevol altre succés favorable,
